La novel·la segueix en Peter Harris, un galerista d’art de mitjana edat que viu a Nova York amb la seva dona Rebecca, editora d’una revista cultural. Tot i una vida aparentment estable, en Peter se sent desconnectat, cansat del món de l’art contemporani i inquiet davant el pas del temps.

L’arribada d’en Mizzy, el germà petit de la Rebecca, sacseja aquest equilibri fràgil. En Mizzy és atractiu, imprevisible i sembla viure al marge de les convencions, cosa que desperta en en Peter una fascinació intensa que barreja admiració, enveja i desig.

Aquesta obsessió el porta a qüestionar la seva identitat, el seu matrimoni i el sentit de la bellesa, tant en l’art com en la vida.
A través d’una prosa introspectiva, Cunningham explica temes com l’envelliment, el desig, la crisi de la mitjana edat, la recerca de sentit a la vida i la por a la decadència, mostrant com una trobada aparentment casual pot obrir esquerdes profundes en una vida que semblava consolidada.