autories
Patricia Almarcegui
És escriptora i comparatista. Especialista en estètica i estudis culturals, dels 16 als 21 anys va ser ballarina i va formar part del Ballet Clàssic de Saragossa i el Balleto di Roma.
Després va exercir com a crítica de dansa a Diario 16. Ha estat professora convidada a The American University of Cairo ia la Sorbonne, Paris IV. Ha realitzat estades de recerca a l’Institut de Literatura Comparada i Sociologia de la Universitat de Columbia, Nova York. Entre els seus llibres hi ha: Ali Bey i els viatgers europeus a Orient, El sentit del viatge (2n premi d’assaig Fra Luis de León), El pintor i la viatgera (traducció al francès i persa), Una viatgera per Àsia Central, Conèixer Iran (àrab), La memòria del cos (àrab i català), Els mites del viatge, Quaderns perduts. És col·laboradora, entre altres mitjans, d’eldiario.es, suplement cultural de l’ABC, La Vanguardia i El país.
Fruit de la seva residència a Shiraz és autora del projecte d’art contemporani i poesia: El murmuri de la tomba de Hafez. Ha dirigit cursos i ha impartit conferències en institucions com el Museu del Prado, La Virreina, l’Institute of Arabic and Islamic Studies (Exeter) o la Goethe Universität-Frankfurt. A més, ha col·laborat en diversos projectes expositius i teatrals, com, per exemple, L’harem i les noves Sheherezades (CCCB i Museu Guimet). La seva última novel·la és Les vides que no vaig viure (2023).
Stefan Zweig
(1881, Viena, Imperi Austrohongarès – 1942, Petrópolis, Brasil) va ser un escriptor especialment reconegut per les seves narracions i biografies. És en aquesta darrera vessant on Zweig assoleix el seu més gran reconeixement.
Va néixer en el si d’una família jueva amb una bona posició econòmica i va cursar estudis de filosofia i història literària, formació que li va permetre vincular-se amb els cercles culturals més innovadors de la Viena del seu temps.
Al llarg de la seva extensa trajectòria literària, va produir tant obres de ficció com treballs de no-ficció, entre els quals destaquen la biografia de Maria Antonieta i les seves memòries El món d’ahir, una evocació de l’Europa d’abans de la Primera Guerra Mundial.
L’arribada del nazisme va posar en perill tant la seva obra com la seva existència, fet que el va obligar a exiliar-se en diferents països abans de fixar residència definitiva al Brasil, on el temor pel possible domini del Tercer Reich malgrat estar lluny de la seva terra natal, el va empènyer, juntament amb la seva esposa Lotte Altmann , a posar fi a la seva vida.
